La Maçoneria és una institució iniciàtica i esotèrica que revela el seu ensenyament a través de determinats codis basats fonamentalment en el simbolisme constructiu. Per aquest motiu la Francmaçoneria també ha estat definida com la ciència de la moral velada per al·legories i il·lustrada per símbols.
Els símbols en Maçoneria tenen el seu origen en el gremi de constructors medievals i cada francmaçó ha de treballar-los per esbrinar que li representen, d’acord amb la seva actitud i voluntat de recerca interior, amb la finalitat de construir el seu propi Temple Interior. Val a dir, que a partir del Cosmos medieval la Maçoneria ajuda a construir el microcosmos personal a cada un dels seus membres, amb un contingut ètic i amb la possibilitat de transcendència social.
Tots els elements simbòlics es consideren consubstancials a l’Orde Maçònica i constitueixen el seu senyal d’identitat i la seva raó mateixa de ser, i això és possible a través del temps perquè les formes i estructures simbòliques sempre responen a uns arquetips universals, a uns principis que són coetanis amb qualsevol temps o circumstància històrica o personal.