Sobre l’Estat de Dret
Estem vivint moments on es posa de manifest una gran perversió de les paraules i del seu contingut. Massa sovint s’apel·la la democràcia i l’estat de dret barrejant-los a gust de l’usuari, sense adonar-nos que ens estan introduint en la confusió interessada.
L’estat de dret pot arribar a ser una eina de dominació de les persones o una empara dels drets individuals, tot depenent de la voluntat del legislador, de la majoria legislativa. L’estat de dret existirà com a tal si hi ha una separació de poders, que que és la garantia de les llibertats, dels drets individuals.
El 2015, tres organitzacions espanyoles (Francisco de Vitoria, Jueces para la Democracia y Foro Judicial Independiente) denunciaven davant el relator especial de Nacions Unides per a la independència judicial la poca independència judicial i que posaven de manifest la ‘difícil situació’ de la Justícia espanyola, a la qual presenten com a víctima dels poders Executiu i Legislatiu per la seva estratègia “d‘erosió” del principi de separació de poders a Espanya i de “debilitament tant del Poder Judicial com de l’Estat de Dret per limitar la capacitat dels nostres tribunals per exercir les funcions de control institucional”.
Avui, 2 de novembre de 2017, s’han empresonat 8 membres del Govern de la Generalitat de Catalunya, i si ens atenim a les dades que ens proporcionen organismes internacionals com el Fòrum Econòmic Mundial, el setembre de 2017, l’Estat espanyol se situa en el lloc 58 (d’un total de 148 estats) pel que fa a independència judicial, recauen unes greus sospites sobre la justa mesura d’aquest empresonament.
L’afirmació de greu sospita sobre el particular d’avui, o sobre la judicatura espanyola en general, no s’ha de valorar en funció de la simpatia o animadversió cap als empresonats, sinó que el problema és d’una profunditat i perillositat extrema, ja que les garanties que ofereix l’Estat de dret espanyol són més que dubtoses. La situació és perillosa perquè avui són els que són, però demà poden (o podem) ser uns altres els que passem per aquesta situació.
Més enllà de la indignació, la reflexió. Són temps de revolució humana pel que fa a la gestió de problemes i cal animar a la societat a persistir en la cerca de la llibertat democràtica, no només a Catalunya, sinó en tots els espais i entorns per poder persistir en la no-violència de manera exemplar, i poder persistir en la capacitat de tolerància de les idees dels altres.
Avui s’ha empresonat (sense oblidar a Cuixart i Sánchez) als màxims dirigents d’un govern democràtic que representen una societat pacífica, però fins i tot entre els barrots hi circula la paraula per al bé de la Humanitat.
A l’Orient de Barcelona, 2 de novembre de 2017.