UNESCO: DECLARACIÓ DE PRINCIPIS SOBRE LA TOLERÀNCIA

UNESCO: DECLARACIÓ DE PRINCIPIS SOBRE LA TOLERÀNCIA

Tenint presents els objectius del Tercer Decenni de la Lluita contra el Racisme i la Discriminació Racial, el Decenni de les Nacions Unides per a l’Educació en l’Esfera dels Drets Humans i el Decenni Internacional de les Poblacions Indígenes del Món,

Tenint en compte les recomanacions de les conferències regionals organitzades en el marc de l’Any de les Nacions Unides per a la Tolerància de conformitat amb la Resolució 27 C/5.14 de la Conferència General de la UNESCO, així com les conclusions i recomanacions d’altres conferències i reunions organitzades pels Estats Membres en el marc del programa de l’Any de les Nacions Unides per a la Tolerància,

Alarmada per la intensificació actual dels actes d’intolerància, violència, terrorisme, xenofòbia, nacionalisme agressiu, racisme, antisemitisme, exclusió, marginació i discriminació perpetrats contra minories nacionals, ètniques, religioses i lingüístiques, refugiats, treballadors migrants, immigrants i grups vulnerables de la societat, així com pels actes de violència i intimidació contra persones que exerceixen el seu dret de lliure opinió i expressió -tots els quals

page1image17011168

1

constitueixen amenaces per a la consolidació de la pau i de la democràcia en el plànol nacional i internacional i obstacles per al desenvolupament,

Posant en relleu que correspon als Estats Membres desenvolupar i fomentar el respecte dels drets humans i les llibertats fonamentals de tots, sense distincions per raça, gènere, llengua, origen nacional, religió o discapacitat, així com en el combat contra la intolerància,

Adopten i proclamen solemnement la següent Declaració de Principis sobre la Tolerància

Resolts a adoptar totes les mesures positives necessàries per fomentar la tolerància en les nostres societats, per ser aquesta no només un preuat principi, sinó a més una necessitat per a la pau i el progrés econòmic i social de tots els pobles,

Declarem el que segueix:

Article 1 Significat de la tolerància

1.1 La tolerància és el respecte, l’acceptació i l’estimació de la riquesa i de la diversitat de les cultures del nostre món, de les nostres formes d’expressió i de les nostres maneres d’expressar la nostra qualitat d’éssers humans. La tolerància és encoratjada pel coneixement, l’obertura d’esperit, la comunicació i la llibertat de pensament, de consciència i de creença. La tolerància és l’harmonia en la diferència. La tolerància no és només una obligació d’ordre ètic, és també una necessitat política i jurídica. La tolerància és una virtut que fa possible la pau i contribueix a substituir la cultura de la guerra per una cultura de la pau.

1.2 La tolerància no és ni una concessió, ni una condescendència, ni complaença. La tolerància és, en primer lloc, el reconeixement dels drets universals de la persona humana i de les llibertats fonamentals dels altres. En cap cas la tolerància no pot ser invocada per justificar atemptats a aquests valors fonamentals. La tolerància ha de ser practicada pels individus, els grups i els estats.

1.3 La tolerància és la clau de volta dels drets humans, del pluralisme (inclòs el pluralisme cultural), de la democràcia i de l’estat de dret. La tolerància implica el rebuig del dogmatisme i de l’absolutisme, i sosté les normes enunciades en el conjunt dels instruments internacionals relatius als drets humans.

1.4 D’acord amb el respecte als drets humans, la pràctica de la tolerància no significa tolerar la injustícia social ni renunciar a les pròpies conviccions, ni fer concessions en aquest aspecte. La pràctica de la tolerància significa que cadascú és lliure de triar les seves conviccions i que reconeix que l’altre gaudeix de la

2

mateixa llibertat. Significa l’acceptació del fet que els éssers humans, que es caracteritzen naturalment per la diversitat del seu aspecte físic, de la seva situació, de la seva forma d’expressió, dels seus comportaments i dels seus valors, tenen el dret de viure en pau i de ser tal com són. També significa que ningú no té el dret d’imposar les seves opinions als altres.

Article 2 La funció de l’Estat

2.1 En l’àmbit estatal, la tolerància exigeix justícia i imparcialitat en la legislació, en l’aplicació de la llei i en l’exercici dels poders judicial i administratiu. Exigeix també que tota persona pugui gaudir d’oportunitats econòmiques i socials sense cap discriminació. L’exclusió i la marginació poden conduir a la frustració, l’hostilitat i el fanatisme.

2.2 A fi d’instaurar una societat més tolerant, els Estats han de ratificar les convencions internacionals existents en matèria de drets humans i, quan sigui necessari, elaborar una nova legislació que garanteixi la igualtat de tracte i oportunitats a tots els grups i individus de la societat.

2.3 Perquè regni l’harmonia internacional, és essencial que els individus, les comunitats i les nacions acceptin i respectin el caràcter multicultural de la família humana. Sense tolerància no pot haver-hi pau, i sense pau no pot haver- hi desenvolupament ni democràcia.

2.4 La intolerància pot revestir la forma de marginació de grups vulnerables i de la seva exclusió de la participació social i política, així com de la violència i la discriminació contra ells. Com confirma l’Article 1.2 de la Declaració sobre la Raça i els Prejudicis Racials, “tots els individus i els grups tenen dret a ser diferents”.

Article 3 Dimensions socials

3.1 Al món modern, la tolerància és més essencial que mai. La nostra època es caracteritza per la mundialització de l’economia i una acceleració de la mobilitat, la comunicació, la integració i la interdependència; la gran amplitud de les migracions i del desplaçament de poblacions; la urbanització i la transformació dels models socials. El món es caracteritza per la seva diversitat, alhora que per la intensificació de la intolerància i dels conflictes, la qual cosa representa una amenaça potencial per a totes les regions. Aquesta amenaça és universal i no se circumscriu a un país en particular.

3.2 La tolerància és necessària entre els individus, així com dins de la família i de la comunitat. El foment de la tolerància i la inculcació d’actituds d’obertura, escolta recíproca i solidaritat han de tenir lloc a les escoles i les universitats, mitjançant l’educació extraescolar, en la llar i en el lloc de treball. Els mitjans de

3

comunicació poden exercir una funció constructiva, facilitant un diàleg i un debat lliures i oberts, difonent els valors de la tolerància i posant en relleu el perill que representa la indiferència a l’ascens de grups i ideologies intolerants.

3.3 Com s’afirma a la Declaració de la UNESCO sobre la Raça i els Prejudicis Racials, cal adoptar mesures, on facin falta, per garantir la igualtat en dignitat i drets dels individus i grups humans. Referent a això s’ha de prestar especial atenció als grups vulnerables i socialment desfavorits per protegir-los amb les lleis i mesures socials en vigor, especialment en matèria d’habitatge, d’ocupació i de salut; respectar l’autenticitat de la seva cultura i els seus valors i facilitar la seva promoció i integració social i professional, en particular mitjançant l’educació.

3.4 A fi de coordinar la resposta de la comunitat internacional a aquest repte universal, s’han de realitzar i crear, respectivament, estudis i xarxes científics apropiats, que comprenguin l’anàlisi, mitjançant les ciències socials, de les causes fonamentals i de les mesures preventives eficaces, així com la recerca i l’observació destinades a donar suport als Estats Membres en matèria de formulació de polítiques i acció normativa.

Article 4 Educació

4.1 L’educació és el mitjà més eficaç de prevenir la intolerància. La primera etapa de l’educació per a la tolerància consisteix a ensenyar a les persones els drets i llibertats que comparteixen, perquè puguin ser respectats i a fomentar a més la voluntat de protegir els dels altres.

4.2 L’educació per a la tolerància ha de considerar-se un imperatiu urgent; per això és necessari fomentar mètodes sistemàtics i racionals d’ensenyament de la tolerància que abordin els motius culturals, socials, econòmics, polítics i religiosos de la intolerància, és a dir, les arrels principals de la violència i l’exclusió. Les polítiques i els programes educatius han de contribuir al desenvolupament de l’enteniment, la solidaritat i la tolerància entre els individus, i entre els grups ètnics, socials, culturals, religiosos i lingüístics, així com entre les nacions.

4.3 L’educació per a la tolerància ha de tenir per objectiu contrarestar les influències que condueixen al temor i l’exclusió dels altres, i ha d’ajudar als joves a desenvolupar les seves capacitats de judici independent, pensament crític i raonament ètic.

4.4 Ens comprometem a recolzar i executar programes de recerca sobre ciències socials i d’educació per a la tolerància, els drets humans i la no-violència. Per a això caldrà concedir una atenció especial al millorament de la formació del personal docent, els plans d’estudi, el contingut dels manuals i dels cursos i

4

d’altres materials pedagògics, com les noves tecnologies de l’educació, a fi de formar ciutadans atents als altres i responsables, oberts a altres cultures, capaços d’apreciar el valor de la llibertat, respectuosos de la dignitat i les diferències dels éssers humans i capaços d’evitar els conflictes o de resoldre’ls per mitjans no violents.

Article 5 Compromís per a l’acció

Ens comprometem a fomentar la tolerància i la no-violència mitjançant programes i institucions en els àmbits de l’educació, la ciència, la cultura i la comunicació.

Article 6 Dia Internacional per a la Tolerància

A fi de fer una crida a l’opinió pública, posar en relleu els perills de la intolerància i reafirmar el nostre suport i acció en pro del foment de la tolerància i de l’educació en favor d’aquesta, proclamem solemnement Dia Internacional per a la Tolerància el dia 16 de novembre de cada any.

París, 28a reunió de la Conferència General, del 25 d’octubre al 16 de novembre de 1995