Avui 10-10-17…

El que s’ha viscut a Catalunya el 27 de setembre, l’1 i el 8 d’octubre, és impropi d’un Estat democràtic; és més propi de les èpoques de la Transició, on la policia i l’extrema dreta podien reprimir i colpejar els ciutadans sense cap mena de contemplació, i sense cap motiu (si és que colpejar o reprimir pot tenir cap motiu que ho justifiqui). Cal rebutjar, sense matisos, la violència de l’Estat, de les forces policials i de l’extrema dreta.

L’Estat de Dret del qual tant es parla, està sota sospita, i cal considerar que serà difícil reconduir-lo novament cap a estàndards democràtics (si és que mai els ha tingut des que a l’Estat espanyol la divisió de poders va quedar anul·lada).

Com a Gran Lògia de Catalunya, ens posicionem a favor de la llibertat, de la tolerància i del diàleg, alhora que considerem que el Parlament de Catalunya és l’actor polític al qual hem de considerar com a referent en aquests moments, atès que ha estat aquest Parlament qui ens ha donat el reconeixement com a associació maçònica.

 

A les 14.00 hores del dia 10 d’octubre de 2017.

Avui 20 de setembre de 2017

Avui 20 de setembre, la situació a  Catalunya és d’estat policial sense matisos.

Estat de dret no és, per desgràcia, sinònim de garantia de llibertats democràtiques. Avui, el Regne d’Espanya s’ha posat, definitivament, a l’altura de Turquia o Veneçuela, per posar exemples prou coneguts, on les llibertats són trepitjades sense cap mena de contemplació.

Des de la GLC convidem a la defensa de la llibertat i de la democràcia a Catalunya per la via pacífica. Els maçons de la GLC estaran presents allà on siguem convocats per  defensar la llibertat personal i col·lectiva.

Estem al costat del Parlament de Catalunya i del govern que d’ell ha sorgit.

 

SOBRE LA LLIBERTAT

SOBRE LA LLIBERTAT

Normalment associem el concepte de Llibertat a aspectes que tenen a veure en l’àmbit ideològic i en el polític, però descuidem la dimensió espiritual,  la més transcendent alhora que important. Expressat d’una manera més concreta, podem afirmar i afirmem que la veritable Llibertat és un sentiment interior que va més enllà de les circumstàncies socials, polítiques i personals que ens toca viure, un àmbit inexpugnable de potències que mai no es podran segar des de l’exterior, ja que la Llibertat es troba dins d’un mateix i s’afirma en el propi ser.

Des de la Maçoneria plantegem, doncs, la Llibertat com un element espiritual que conforma  la nostra individualitat, a partir de la qual podem decidir el que i el com volem actuar sobre la realitat circumdant.

En cap cas, i en cap circumstància, es pot limitar la llibertat de les persones en tant que manifestació del jo individual. Si es pensa en clau política, social, legal, o… ens estarem equivocant; es tracta de pensar i d’actuar d’acord amb la convicció personal que tenim de la llibertat, la qual forma part de la nostra manera de manifestar-nos com a persones.

         Si no tens llibertat interior, quina altra llibertat esperes tenir?

 

Barcelona, setembre de 2017

SOBRE L’1 D’OCTUBRE

SOBRE L’1 D’OCTUBRE

El Pacte Internacional de Drets Econòmics, Socials i Culturals, fet a Nova York el 19 de desembre de 1966, i ratificat pel rei Joan Carles i les Corts espanyoles el 1977, reconeix el dret d’autodeterminació dels pobles, sense cap mena de matís. Fet lloable i propi de societats, suposadament,  democràtiques.

Des de la Gran Lògia de Catalunya es demana que es respecti aquest dret d’abast internacional, i que l’1 d’octubre es pugui exercir el dret a vot per dirimir el que pertoca: l’autodeterminació.

La Gran Lògia de Catalunya, com la majoria d’Obediències Maçòniques, no es pronuncia pel sentit del vot, només demana que aquest es pugui exercir i que sigui de manera majoritària, ja que la qualitat democràtica d’un país ve determinada, entre altres factors, per la participació dels ciutadans en unes votacions.

Les persones podem votar SÍ, o NO, o BLANC, o NUL, però qui no vota no és comptat, ja que no hi ha possibilitat de saber la intencionalitat del seu vot, per molt que després s’elucubri sobre el motiu de l’abstenció.

Barcelona, agost de 2017.

SOBRE ELS ATEMPTATS DE BARCELONA I CAMBRILS

Sobre els atemptats de Barcelona i Cambrils

Es fa del tot impossible arribar a entendre com una persona pot tenir tan poc respecte per la vida humana d’un altre, bé sigui de manera individual (recordem el jove italià mort en una discoteca de Barcelona), com en els darrers atemptats de Barcelona i Cambrils, que a més de no tenir respecte per la vida dels altres, qui ho perpetrà tampoc la té per la seva.

Algunes persones, arran dels darrers atemptats, es pregunten “què hem fet malament?”, doncs, és una mala pregunta perquè matar a una o unes persones no pot ser mai una conseqüència de res, ni molts menys d’una creença religiosa mal interpretada.

Vivim moments humanament gens gratificants, on el dolor que han d’assumir moltes famílies pesa molt més que qualsevol consideració que puguem fer, només podem acompanyar-les amb el nostre sentiment de pau i estima.

Es fa difícil interpretar el que ha passat a Barcelona i a Cambrils, i encara més difícil es fa donar una solució per evitar-ho en un futur immediat. També es fa difícil entendre, com diu Ramon Cotarelo, que “hi hagi un altre lloc en el món que un atemptat com el de la Rambla provoqui una allau de respostes inhumanes, cruels, immorals i estúpides”. Respostes que vénen d’alguna gent d’Espanya.

De moment, només podem dir “encara no som humans”, i aquest és el treball que ens queda per fer: aprendre a ser humans, no només aquí, sinó en tot l’univers. Un aprenentatge que no serà fàcil i, a més, de llarg recorregut.

Gran Lògia de Catalunya

Barcelona, agost de 2017